Ara, tot i que la pública ha quedat en global millor que la concertada en aquestes proves, seguisc pensant que no és una bona idea fer rànquings d’escoles i sobre tot no és una bona idea fer-los públics.
l’avaluació hauria de ser un instrument per l’acció en política educativa. Cada centre hauria de saber els seus resultats per saber on estan i poder millorar, però si es fan rànquings i es publiquen acaben etiquetant-se escoles i finalment hi ha el perill d’estigmatització.
És a dir, les que han tingut millor resultat atreuen millors alumnes i viceversa. Així acaben creant-se escoles ghetto i escoles èlit. No és això el que hauriem de voler sinó que les escoles en promig tingueren un bon nivell. És a dir, que els pares tingueren la seguretat que escolaritzar els seus fills en l’escola més propera a sa casa és la millor opció.
Per això les proves diagnòstiques haurien de ser d’ús intern i haurien de suposar la immediata acció de l’administració educativa en els centres que han quedat pitjor per posar-los al nivell de la resta i alhora anar a les que han quedat millor per aprendre què funciona…. he sentit rumors de què la nostra administració no té en el cap açò precisament.

A més, hi ha la crítica sobre com es fa la prova. La passa i corregeix el propi personal del centre. Així, i en un context de competència entre escoles, us imagineu la pressió sobre el professorat corrector per que l’escola quede en millor posició?
Us imagineu per exemple unes proves de selectivitat que es passaren en cada institut pel professorat d’aquest institut i que foren corregides també per aquest professorat?
Quina validesa tindrien? No acabarien havent escoles ‘concertades’ on la gent sabria que matriculant-s’hi “s’aprova la selectivitat” sense problemes?

Són sols unes reflexions per a considerar entre totes i tots. La qual cosa no treu, en efecte que us felicite pel resultat.